1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.»
Registre culte
Registre popular
2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistir-s’hi.»
Registre culte
Registre popular
3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.»
Registre culte
Registre popular
4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!»
Registre culte
Registre popular
5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!»
Registre culte
Registre popular
6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»
Registre culte
Registre popular
7. «Quan van haver estat una estona fent broma, la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella.
—Només ho faré amb una condició.
—Quina deu ser? —va dir la princesa.
Plaerdemavida va contestar:
—Que permeteu estar Tirant una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu.
—Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.»
Registre culte
Registre popular
- Quins trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o popular? Per què?
En canvi, el registre popular és entenedor per a tothom però sense utilitzar paraules malsonants com al registre vulgar. I manca de la complexitat de paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada